LES NORMES D'ACCENTUACIÓ

Segons la posició de la síl·laba tònica, podem classificar les paraules en:

AGUDES: La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.

PLANES:La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.

ESDRÚIXOLES: La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.

A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:

· La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent obert: pàgina, semàfor, demà.

· La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.

· La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però.

Accentuació de les agudes:

Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu.
Accentuació de les paraules planes:

Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem les paraules planes que 
acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.

Accentuació de les paraules esdrúixoles:

Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre, 

L'ACCENT DIACRÍTIC:

S'anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual; però que gairebé sempre es pronuncien diferent.