Derivació

La derivació consisteix en la formació de: 

Paraula -- sufix

Infix-- paraula

Paraula -- infix intercalat

O a partir de dues paraules:

Substantiu -- substantiu 

Verb -- subtantiu

Substantiu -- adjectiu

LES NORMES D'ACCENTUACIÓ

Segons la posició de la síl·laba tònica, podem classificar les paraules en:

AGUDES: La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.

PLANES:La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.

ESDRÚIXOLES: La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.

A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:

· La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent obert: pàgina, semàfor, demà.

· La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.

· La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però.

Accentuació de les agudes:

Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu.
Accentuació de les paraules planes:

Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem les paraules planes que 
acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.

Accentuació de les paraules esdrúixoles:

Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre, 

L'ACCENT DIACRÍTIC:

S'anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual; però que gairebé sempre es pronuncien diferent.    

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

LA COMA:

Com a norma general la coma indica una pausa breu dins l’oració. Se separa del caràcter següent amb un espai en blanc.

EL PUNT:

En un text el punt marca una pausa més llarga que la indicada per la coma i assenyala l’acabament d’una oració.
 
EL PunUNT I COMA:

El punt i coma indica una pausa de llargada intermèdia entre la de la coma i la del punt.

ELS DOS PUNTS:

Els dos punts s'utilitzen per a separar del text que precedeix una transcripció o citació textuals, una explicació o una enumeració d’elements. El primer mot que segueix els dos punts comença amb minúscula, llevat dels dos casos següents: quan es transcriu un text que originàriament comença amb una majúscula i quan darrere dels dos punts hi ha una oració o més que comença a partir de la ratlla següent.  

ELS PUNTS SUSPENSIUS:

Els punts suspensius indiquen la suspensió d’una oració (voluntàriament inacabada), una interrupció de l’exposició que, si convé, es pot reprendre tot seguit. Habitualment se suposa que els mots que no s’expliciten són obvis, o bé es pretén que el lector completi lliurement el que s’exposa parcialment, o bé no interessen, en el cas de les citacions.

Els punts suspensius, d’altra banda, també poden expressar dubte, interrogació subtil, estranyesa, reticència o intriga.
Sempre hi ha d'haver tres punts —ni més ni menys—, que han d'anar units sense cap espai en blanc al mot precedent. 

LA INTERROGACIÓ:

La interrogació és el signe amb què es marquen les preguntes directes.

L'ADMIRACIÓ:


El signe d'admiració serveix per a marcar la sorpresa, l’admiració, les exclamacions i els crits.

LES COMETES:


Les cometes s’usen, fonamentalment, per a marcar l’inici i l’acabament d’una citació o transcripció textual. 

ELS PARÈNTESIS:


Els parèntesis s’usen per a incorporar informació secundària dins un text com a incís. Els mots o les frases d’aquests incisos estan menys vinculats al text que els que s'escriuen entre guions o entre comes.